Què són els queixals del seny?
Els queixals del seny o cordals són les últimes dents en erupcionar. Són quatre i estan posicionats al final de cada arcada. Apareixen normalment entre els 15 i 30 anys. La presència d’aquestes no significa que hagi d’haver una patologia.
Aquestes poden ser asimptomàtiques i ser partícips en les mateixes funcions que la resta, com la masticatòria.
S’ha d’afegir que, per raons genètiques no es formen i, per tant, no erupcionaran.
Molts cops, els queixals del seny, no tenen espai per a créixer com correspon i poden causar problemes. Com per exemple:
- Poden mantenir-se ocults dins les genives. Si no poden sortir amb normalitat, queden atrapats a la mandíbula. Això, pot donar lloc a infeccions o inclús un quist que pot repercutir a les arrels d’altres dents o l’os de suport.
- Surten parcialment de la geniva. Aquesta zona és molt difícil de netejar i veure i, aquestes poden convertir-se amb un imant per a bacteris que poden causar malalties periodontals i infeccions orals.
- S’apilen a dents properes. Quan no tenen espai suficient per sortir, es poden apilar a les dents properes.
Per què s’extreuen?
Un dels principals motius pels quals s’extreuen els queixals del seny és degut al dolor que causen, tot i que no sempre és el motiu principal. Pot ser per:
- Càries: si el queixal del seny no està erupcionat, s’hi poden quedar restes de menjar i el raspallat en aquestes zones, tampoc és fàcil.
- Mal posicionament: quan aquests no surten rectes, poden estar torts o inclinats dins de l’os de la geniva i provocar dolor.
- Quists: la causa de l’aparició és que el queixal del judici no pot sortir, es forma un sac que l’envolta i s’omple amb líquid. El quist creix i danya els queixals adjacents, l’os circumdant i els nervis. Si aquest no és tractat, pot ocasionar danys majors.
- Apinyament: quan aquest no surt correctament, no té suficient espai i empeny la resta de dents provocant aquest apinyament.
- Rizòlisi: els cordals exerceixen pressió sobre els altres queixals, afectant l’arrel o la corona i provoquen la seva pèrdua.
En quins casos no és necessari extreure els queixals del seny?
- Si estan sans.
- Han sortit completament.
- Tenen la posició adequada i la mossegada amb el queixal oposat és correcte.
- Es poden netejar correctament el dia a dia.
Com és el postoperatori?
El postoperatori ve determinat per la posició dels cordals i el tipus d’intervenció. El cirurgià valorarà el seu cas, i li detallarà amb la major exactitud. Generalment l’extracció dels cordals implica un edema (inflor) que pot ser de lleu a moderat, entre un i tres dies.
Durant aquests dies haurà de seguir una dieta tova, i el grau d’edema determinarà el moment de tornar a la seva vida normal. Durant les primeres hores l’aplicació de gel local reduirà la inflor postoperatòria. Han de seguir-se estrictament les pautes d’higiene indicades per l’odontòleg i evitar l’esbandida violenta o massa vigorós en les primeres 24 hores.
Els problemes en l’erupció dels cordals és molt freqüent, i això és degut al fet que en l’evolució de l’home, la grandària del maxil·lar superior i de la mandíbula ha anat disminuint més ràpidament que el nombre de dents. Això produeix una falta d’espai que impedeix la normal erupció d’aquests.
En el seu intent per sortir, els cordals, empenyen a la resta de dents que ja estan col·locats en l’arquejada, podent provocar apinyament i malposició d’aquests. D’igual manera, els intents d’erupció d’aquests queixals provoquen episodis de dolor, inflamació i supuració.
