Sequedat bucal= Xerostomia

Quan parlem de xerostomia ens referim a la sequedat bucal. 

La saliva juga un paper fonamental en la protecció de les estructures orals i dentals. 

Quan les glàndules salivals deixen de funcionar correctament, en produir menys saliva, les dents i les genives queden desprotegides davant la presència de microorganismes malignes. 

Existeixen dos tipus de xerostomies:

• Reversible: com el seu propi nom indica, pot ser pal·liada. Sol produir-se en pacients polimedicats (normalment gent gran), estrès, dieta desequilibrada o la parla en públic. 

• Irreversible: es sol donar en pacients amb certes malalties greus que produeixen danys irreparables a les glàndules salivals que impedeixen el seu funcionament, com ara pacients de quimioteràpia i radioteràpia. També la diabetis i altres malalties sistèmiques afecten a tot l’organisme, alterant el funcionament glandular. 

Signes i símptomes

• Augment de les càries dentals. 
• Increment de la freqüència i gravetat de la malaltia periodontal. 
• Saliva espessa i viscosa. 
• Dolor o ardor en la boca o la llengua. 
• Sensació de boca apegalosa i seca.
• Esquerdament als llavis o les comissures de la boca. 
• Llengua seca i aspra. 
• Sensibilitat dental. 
• Dificultat per masticar, assaborir o tragar.  

Com tractar-la?

• Haurem d’identificar si és de caràcter reversible o irreversible. 
• Canviar, suprimir o reduir els fàrmacs que s’estiguin prenent i que donin tendència a la xerostomia, en cas de ser possible i, sempre, després de consultar-ho amb el metge que els hagi pautat.
• Quan existeix secreció salivar es poden utilitzar medicaments sialagogs, en canvi quan no existeix s’usen les salives artificials o humectants.
• És molt important seguir una bona rutina d’higiene bucodental: raspallar-se les dents almenys dos cops al dia passant la seda dental.
• Dur una alimentació adequada. 
• Beure més aigua.
• Evitar: begudes carbonatades, amb sucres, cafeïna, alcohol i, també el tabac. 
• Visitar al teu dentista regularment.