El fluor ha demostrat ser una eina segura i eficaç per reduir la prevalença de càries al món i, detenir les desmineralitzacions de l’esmalt. Les decisions, en relació amb l’administració suplementaria de fluor, han d’estar basades en el risc individual de càries.
Serà l’odontopediatra qui ho analitzarà i, decidirà el tipus d’administració de fluor i la seva freqüència.
Les investigacions indiquen que, solament els dentífrics amb concentracions de 1000 ppm de fluor o més, són eficaços en la reducció de les càries.
Existeix una evidència que suggereix que l’acció preventiva del raspallat dental, pot maximitzar-se si es segueixen els següents punts:
- Amb la primera dent temporal, s’ha de començar el raspallat.
- Raspallar les dents: després de cada menjada. El de la nit és el més important.
- Dedicar uns minuts al raspallat. En bebès es busca més l’efectivitat.
- Després del raspallat, solament escopir les restes de pasta i no esbandir amb aigua.
- Cal netejar totes les cares de les dents i utilitzar el fil dental (a partir dels 3 anys.
De 0 a 3 anys:
- Utilitzar una quantitat de pasta de la mida d’un gra d’arròs.
- Que tingui una concentració de 1000 ppm de fluor.
- No s’ha demostrat que, les que porten una menor concentració de fluor aporten una prevenció adequada.
A partir dels tres anys:
- Utilitzar una quantitat de pasta equivalent a un pèsol amb 1000 – ppm.
- La concentració de ió fluor de la pasta de dents, estarà determinada en funció del risc de càries del nen.
- Serà l’odontopediatra qui recomanarà als pares o cuidadors, el que el nen necessita.
A partir dels sis anys:
- La quantitat de pasta dental amb 1450 ppm de ió fluor, ha de ser equivalent a un pèsol.
- La concentració de ió fluor a la pasta de dents, podrà incrementar-se en funció del risc de càries del nen (càries actives, hipomineralització incisiu-molar, etc.)
- Serà l’odontopediatra qui ho prescriurà als pares o cuidadors.
Els pares han de tenir la informació de com i quan començar amb la higiene bucal. Cal tenir clar que la cura de la boca dels nens és responsabilitat dels pares o cuidadors, si no està supervisat per un adult, no és efectiu. Almenys fins que el nen adquireixi l’habilitat motora suficient per fer-ho sol.
Una resposta