Aquest matí parlàvem amb la Dra. Martín de la por al dentista, i ens contava això:
– Entenem el temor al dentista perquè la història de l’odontologia i l’imaginari social de què venim no és ni amable, ni proper, ni agradable. Molts cops és més aviat terrorífic. És veure certs gravats antics on es reflecteix l’activitat odontològica i posar-nos els pèls de punta (hem de pensar que llavors els mètodes eren uns altres i que ni existia per començar l’anestèsia!) Sabent que això ha calat fons en l’abstracte comú vam voler fer una clínica amable, propera, on els pacients no siguin sol unes boques sinó persones a les quals volem ajudar i escoltar. Molts cops ens trobem en persones que venen amb molta ansietat sigui per una mala experiència anterior o per fòbia dental. En aquests casos intentem fer visites més espaiades per deixar temps al pacient, per poder parar quan ho necessiti i per estar atents a ells.
Molts són els que quan dius que ets dentista et diuen quin fastig! Com pots fer això! Jo que sóc una apassionada de l’art i una aficionada a dibuixar i pintar penso que l’odontologia és una cosa molt manual, molt precisa, molt minuciosa i que els estris que utilitzem sobretot en odontologia conservadora no estan tan lluny de la pintura. Així que molts cops em transporto a la pintura i m’agradaria que amb l’ambient que hem creat i l’equip que hem format deixeu endarrere les pors i us vingueren com a mi flaires de pintura en seure-vos al seient dental.
